Edam, Holanda

Fa més de vint anys que hi vàrem anar amb els pares quan amb el Ford Fiesta, el remolc i la tenda vàrem anar a Bèlgica i Holanda. Era l'any 1987 i descobrir Europa era fascinant. L'any passat vàrem tornar a Holanda amb la Betlem i la Sònia, que s'estrenà en els viatges en avió, tot un descobriment. A Holanda, Edam és visita obligada els dimecres d'estiu, quan s'hi celebra el mercat de formatges. Mercat a banda, el poble és molt bonic i mereix una bona passejada.

Pasturant a Cal Serrats

Fa uns dies vàrem anar a pasturar ovelles a Cal Serrats (Argençola) amb els nens de la classe de la Sònia. Maco de veure i de participar-hi.

Després d'explicar-nos con viuen, com crien i què mengen, vàrem sortir a pasturar el ramat amb la Gemma.

Neu a Coll de Canes, 2015

Un dissabte del mes de març d'aquest any. A Olot plou i quan s'aixeca la boira a mitja tarda, les muntanyes apareixen totes enfarinades. Des del Morrot la vista de les muntanyes nevades des de Santa Magdalena fins al Puig Estela és preciosa.

Tal com feien el pare i l'avi quan l'Enric i jo érem petits, ara ens toca a nosaltres dir allò de "mainada, mireu quina nevada!", pujar els nens al cotxe (ben esverats davant la idea de tocar neu) i cap a La Cantina i Coll de Canes falta gent.

A més varem estar de sort, doncs érem els primers que hi arribàvem i la trepitjàvem. I, es clar, en una situació així no pot faltar ni el tirar-nos boles de neu ni les baixades amb un plàstic per la falda de la muntanya.

Girona Temps de Flors 2014

Es torna a acostar el Girona Temps de Flors. L'any passat hi vàrem tornar després d'uns quants anys de faltar a la cita. Ja ho sabeu, per a veure'n més, cap a Girona entre el 9 i el 17 de maig.

El Rocío, Huelva

Ja fa uns quants anys que vàrem anar al Rocío, concretament el 2008. És un lloc curiós que fora dels dies de festa i dels dies de la seva Romería té un aspecte de lloc buit i abandonat.

Allà tot gira a l'entor de la Verge i del món del cavall. És tot un espectacle veure els cavalls pasturant lliures pels aiguamolls i també és tot un espectacle entrar a les botigues dedicades a la venda de tota mena d'articles lligats al món del cavall.

L'estació desapareguda de Tirana, Albània

Ara fa uns quants mesos que no hi vaig, però aquests darrers anys he viatjat bastant a Tirana. És una ciutat amb un centre relativament petit i on es pot anar caminant a tot arreu. A diferència del que molta gent pot pensar, és una ciutat on els visitants es poden moure tranquil·lament i explorar-ne els racons que a un li vinguin de gust. A banda d'alguns mercats, un dels llocs més curiosos de la ciutat era, i dic era perquè ja no existeix, l'antiga terminal ferroviària de la ciutat.

D'aspecte fantasmagòric, sobretot al capvespre i en dies de pluja, amb alguns cotxes i vagons abandonats a les vies, poques circulacions i menys trànsit de viatgers, l'estació oferia un viatge a temps passats.

Avui l'estació ja no existeix, en faran una de nova diuen, més a les afores de la ciutat per deixar lloc al creixement de la capital. Espero tornar-hi per poder-ho veure...

Nit d'estiu a Lies, Bigorre

Ja fa quatre anys del primer viatge amb la Sònia. L'estiu del 2010 vàrem passar una setmana a Lies, prop de Bagneres de Bigorre. I en una d'aquelles nits d'estiu, mentre ella ja dormia, vaig fer aquesta foto. Una exposició de més d'una hora ens permet veure aquelles valls a la llum de la lluna.