divendres, 29 de desembre de 2006

Records del Penyafort (VI)


I l'altre rei de la pista... polifacètic com ningú: director de coral, jugador de tènnis, mestre de cerimònies en concursos (i autor de les preguntes del "Cesta y Puntos), amic dels novatos, farrero com ningú...

dijous, 28 de desembre de 2006

Records del Penyafort (V)



De la mateixa sèrie de 1994 que les anteriors no podria faltar aquesta imatge de les dues germanes.

Records del Penyafort (IV)



Sempre disposat a jugar un partidet, en Víctor (The King segons alguns) va ésser durant molts anys l'element indispensable de molts combinats de fútbol sala...

Records del Penyafort (III)


Una de les moltes imatges fetes una tarda als jardins del Palau Reial en una pausa d'estudi als exàmens de juny de 1994. Gràcies Alba per la paciència.

Records del Penyafort (II)


Un altre dels il·lustres habitants dels nostres dies al Penyafort... el calmars a la romana que formava part del no menys il·lustre "combimierda"! (Gràcies Eduard).

Records del Penyafort (I)




No, no és cap innocentada encara que ho pengi avui. Només són unes quantes fotos antigues (juny de 1994) de qui aviat serà un bon pare de família...


diumenge, 3 de desembre de 2006

Les llaunes

Abans que existís la fotografia digital, els experiments es feien en blanc i negre. Amb l'Enric teníem un petit "estudi" fet amb una taula i dos llums equipats amb difusors casolans. Els revelats els fèiem al laboratori del Penayfort (gràcies Germà per la paciència d'ensenyar-nos-en) on mai trobàvem l'hora de tancar la paradeta.


Una de les fotografies d'aquella època (1993) és aquesta de les llaunes, refeta a partir de l'escanejat dels negatius.


Ah, i els que estaveu al Penyafort... atents que l'escaneig de negatius i diapositives permet de recuperar vells moments!!!.

dijous, 2 de novembre de 2006

Nit al mercat, Orcha

Es fa de nit, passegem, mirem, comprem quincalla i abans de marxar dos vailets ens venen te i espècies. Acabem la compra amb una foto de record.


Posta de sol, Orcha

Santons que passejen, esperant la posta de sol a la riba del riu... i una propineta dels visitants!


Ferralla, Orcha

La tranquilitat d'Orcha permet de mirar amb calma les parades del mercat, ple de treballets de metall i tota mena de quincalla.


Passeig, Orcha

Allunyada dels circuits més turístics, a Orcha ens sentim lliures de l'assetjament a què som sotmesos els visitants a la majoria de llocs que visitem. Això ens convida a passejar pel mercat del poble, a mirar, fotografiar les parades i els paradistes, els monjos que es fan planxar les túniques a la bugaderia...

Jehangir Mahal, Orcha

Separat del poble d'Orcha per un pont de pedra sobre el riu Betwa, diuen que un dels més nets de la Índia, s'accedeix al conjunt de tres palaus que composen el Jehangir Mahal.
Diu la llegenda que aquest conjunt de palaus fou construït per honorar a un alt dignatari mogol al segle XVII que hi passà de visita.
Sembla que aquest dignatari controlava a la perfecció la seva agenda, doncs avisà de la seva visita amb catorze anys d'antelació...
... que s'esmerçaren tots en la construcció d'aquests palaus.

dimecres, 1 de novembre de 2006

Taj Mahal, Agra (i III)

Potser típiques, massa vistes, de postal... el que vulgeu, però quan un s'hi troba sempre acaba fent fotos com aquestes.




Tah Mahal, Agra (II)

Imponent, gegantí, grandiós i ple de detalls els visitants no es cansen de passejar en silenci pel recinte admirant els milers de detalls i filigranes de la pedra treballada.


Un silenci absolut i una penombra sorprenent ens acompanyen quan visitem la tomba de Mumtaz Mahal, situada just sota la cúpula i tancada en una estança delimitada amb gelosies de marbre.






Tal com ho descriu Rabindranath Tagore, el Taj Mahal és una llàgrima a la cara de l'eternitat.







I en paraules de Rudyard Kipling es pot descriure com la manifestació de totes les coses pures.


Taj Mahal, Agra (I)

Després de la mort de la seva segona esposa, Mumtaz Mahal, a l'hora de donar a llum el seu catorzè fill, l'emperador mogol Shah Jahan feu construir aquest imponent edifici de marbre blanc amb incrustacions de pedres semiprecioses per allotjar la seva tomba.
Iniciat l'any 1631 just després d'aquesta mort, la seva construcció durà catorze anys i en ella hi participaren fins a 20.000 persones d'arreu d'Europa i Àsia.

Entrar al recinte del Taj Mahal a la sortida del sol i encara buit de visitants és una experiència meravellosa. A mesura que el sol es va aixecant els colors del marbre van canviant des del rosa fins al blanc més pur.

El Taj Mahal s'aixeca sobre una plataforma envoltada de jardins, és perfectament simètric i les seves quatre façanes són exactament iguals. Diu la història que Shah Jahan havia previst d'erigir un segon mausoleu idèntic al Taj Mahal a l'altra banda del riu Yamuna, aquesta vegada de marbre negre per tal d'allotjar la seva tomba. Potser una mica més assenyat que Shah Jahan, el seu fill el destronà i el tancà en una torre del Fort d'Agra amb vistes al Taj Mahal poc després de l'inici de les obres d'aquest segon temple per tal de seguir buidant les arques de l'imperi.

Fatehpur Sikri, Agra (i III)

Dins de la mesquita hi trobem el mausoleu del sant musulmà Salim Chishti, edificat completament en marbre blanc.


Per dins el mausoleu està decorat amb bonics murals amb motius florals.


Diu la llegenda que Akbar va anar fins a la tomba per a demanar al sant que li donés fills i des d'aquell dia les dones que en volen tenir s'acosten a la tomba i lliguen un fil de colors a les gelosies de marbre que tanquen la tomba.