Vall del Guadalteba

La vall del Guadalteba, com molts altres llocs d'Andalusia ofereix unes perspectives precioses de les muntanyes de la Serranía de Ronda

Alcázar de Sevilla (III)

Jardins, i més jardins refrescants enmig de la calor de Sevilla. Geometries perfectes, idònies per a passejar i sentir la frescor d'uns espais concebuts fa segles per al gaudi dels senyors de la ciutat.


Cadascun d'ells és diferent de l'anterior, amb lleugeres variacions de proporcions, de vegetació...


En tots ells és comú la font central, amb un rajolinet d'aigua caient que captiva als passejants amb el seu murmuri captivador i convida a seure en un dels bancs emplaçats al seu voltant.


Els recursos arquitectònics sempre són els mateixos, basats en idèntics jocs de perspectives i geometies, amb lleugeres variacions de dimesions i plantacions. No obstant, acullen i captiven molt més que molts discursos i teories paisatgístiques grandiloqüents i pretensioses que ens trobem avui en dia en ciutats com Barcelona (no trobes, Jean Nouvel?)

Alcázar de Sevilla (II)

A banda del que dèiem en el post anterior, l'Alcázar té uns jardins preciosos que sense ser monumentals creen un ambient molt acollidor.


Tots ells tenen dissenys semblants, amb una petita font central i camins rectilinis que reforcen les perspectives.


Únicament es diferencien per alguns petits canvis de geometria, algunes plantes diferents en la ornamentació...


Les fonts centrals amb el filet d'aigua que va caient crea uns ambients de frescor molt agradables, sobretot tenint en compte la calor de Sevilla.

Alcázar de Sevilla (I)

No, no tot el que fotografia són edificis ruïnosos, abandonats i decadents. De tant en tant també em fixo en llocs més arreglats que el Castell de Requesens. La tardor passada vàrem estar a l'Alcázar de Sevilla, lloc que impressiona per la seva bellesa i el bon aprofitament dels recursos geomètrics tant de l'arquitectura com de la jardineria.


L'Alcázar combina multitud d'estils, doncs s'ha anat construïnt i reconstruïnt al llarg de la història i cada època hi ha hagut de deixar la seva petjada.


Sostres de fusta i parets enrajolades juguen continuament amb motius geomètrics preciosos.



Potser el més impresionant és aquesta cúpula daurada que cobreix una de les estances de les zones més antigues del recinte.