dimecres, 22 de juliol del 2009

Alcázar de Sevilla (III)


Jardins, i més jardins refrescants enmig de la calor de Sevilla. Geometries perfectes, idònies per a passejar i sentir la frescor d'uns espais concebuts fa segles per al gaudi dels senyors de la ciutat.


Cadascun d'ells és diferent de l'anterior, amb lleugeres variacions de proporcions, de vegetació...


En tots ells és comú la font central, amb un rajolinet d'aigua caient que captiva als passejants amb el seu murmuri captivador i convida a seure en un dels bancs emplaçats al seu voltant.


Els recursos arquitectònics sempre són els mateixos, basats en idèntics jocs de perspectives i geometies, amb lleugeres variacions de dimesions i plantacions. No obstant, acullen i captiven molt més que molts discursos i teories paisatgístiques grandiloqüents i pretensioses que ens trobem avui en dia en ciutats com Barcelona (no trobes, Jean Nouvel?)