dilluns, 30 de novembre de 2009

Casa de Pilatos, Sevilla (II)


Gossets de marbre i jardins romàntics a banda, la casa compta amb uns patis preciosos, decorats amb rajoles de motius geomètrics.




dilluns, 12 d’octubre de 2009

Casa de Pilatos, Sevilla (I)


Tot i que pel nom sembli que ha de ser del temps dels romans, per allò d'aquell Pilat maníac de la higiene manual, aquesta casa de Sevilla data de fa menys de 300 anys.


Com en moltes cases senyorials sevillanes en destaquen els jardins, aquest amb un racó encantador amb una font molt acollidora i unes estàtues precioses.

dissabte, 10 d’octubre de 2009

Pans, Formigueres


Res, uns simples pans molt ben posats al mercat de Formigueres, a la Cerdanya.
I si és el que algú portarà sóta el braç? Qui sap...

dijous, 24 de setembre de 2009

De tapes per Sevilla


Anar de tapes per Andalusia no és només menjar i beure. És gaudir de l'ambient dels locals, de les gràcies i acudits dels cambrers...


Cada ciutat té les seves especialitats i entre les de Sevilla destaquen les fritures de peix. Que aprofiti!!!

dimecres, 29 de juliol de 2009

Vall del Guadalteba

La vall del Guadalteba, com molts altres llocs d'Andalusia ofereix unes perspectives precioses de les muntanyes de la Serranía de Ronda

dimecres, 22 de juliol de 2009

Alcázar de Sevilla (III)


Jardins, i més jardins refrescants enmig de la calor de Sevilla. Geometries perfectes, idònies per a passejar i sentir la frescor d'uns espais concebuts fa segles per al gaudi dels senyors de la ciutat.


Cadascun d'ells és diferent de l'anterior, amb lleugeres variacions de proporcions, de vegetació...


En tots ells és comú la font central, amb un rajolinet d'aigua caient que captiva als passejants amb el seu murmuri captivador i convida a seure en un dels bancs emplaçats al seu voltant.


Els recursos arquitectònics sempre són els mateixos, basats en idèntics jocs de perspectives i geometies, amb lleugeres variacions de dimesions i plantacions. No obstant, acullen i captiven molt més que molts discursos i teories paisatgístiques grandiloqüents i pretensioses que ens trobem avui en dia en ciutats com Barcelona (no trobes, Jean Nouvel?)

dimarts, 14 de juliol de 2009

Alcázar de Sevilla (II)


A banda del que dèiem en el post anterior, l'Alcázar té uns jardins preciosos que sense ser monumentals creen un ambient molt acollidor.


Tots ells tenen dissenys semblants, amb una petita font central i camins rectilinis que reforcen les perspectives.


Únicament es diferencien per alguns petits canvis de geometria, algunes plantes diferents en la ornamentació...


Les fonts centrals amb el filet d'aigua que va caient crea uns ambients de frescor molt agradables, sobretot tenint en compte la calor de Sevilla.

diumenge, 12 de juliol de 2009

Alcázar de Sevilla (I)


No, no tot el que fotografia són edificis ruïnosos, abandonats i decadents. De tant en tant també em fixo en llocs més arreglats que el Castell de Requesens. La tardor passada vàrem estar a l'Alcázar de Sevilla, lloc que impressiona per la seva bellesa i el bon aprofitament dels recursos geomètrics tant de l'arquitectura com de la jardineria.


L'Alcázar combina multitud d'estils, doncs s'ha anat construïnt i reconstruïnt al llarg de la història i cada època hi ha hagut de deixar la seva petjada.


Sostres de fusta i parets enrajolades juguen continuament amb motius geomètrics preciosos.



Potser el més impresionant és aquesta cúpula daurada que cobreix una de les estances de les zones més antigues del recinte.

divendres, 19 de juny de 2009

Castell de Requesens (II)


Seguint amb el què dèiem ahir, la decadència de Requesens mereix una passejada i unes quantes fotografies.







dijous, 18 de juny de 2009

Castell de Requesens (I)


Emplaçat prop del poble de Cantallops, a la falda de les Alberes el castell de Requesens es troba enmig d'uns boscos que a finals de la tardor i a principis d'hivern tenen uns colors preciosos.


Reformat per una família adinerada a principis del segle XX i abandonat uns anys més tard, les seves estances buides i mig ruinoses tenen el seu encant.


Una passejada permet de descobrir els deliris de grandesa dels que en un moment determinat varen voler reviure l'esplendor dels senyors feudals d'èpoques passades.


La passejada és curiosa i el paisatge que es divisa des del castell val la pena.

diumenge, 7 de juny de 2009

Playa Nogales, La Palma


Situada a l'extem nord-est de la illa de La Palma, Playa Nogales és una de les platges més espectacular que hi hem vist.


De sorra negra, llarga i plana, es troba situada sóta un imponent penya-segat que cal baixar seguint un camí llarg i sinuós que voreja la costa escarpada.


A l'hivern, totalment deserta, la remor de les onades de l'Oceà Atlàntic l'omple totalment i ens hi vàrem quedar una bona estona, embadalits, veient arribar les onades a la platja.


L'illa de La Palma té poques platges, però val la pena de baixar a les de la zona Nord-Est, com Playa Nogales, per l'espectacularitat del paisatge.

dissabte, 6 de juny de 2009

Cooperativa, El Pinell de Brai (I)


"Si a Gandesa tenen celler cooperatiu, nosaltres també. Si a ells els l'ha projectat en Cèsar Martinell, a nosaltres també. I més gran i més monumental. I si els de Gandesa ho han fet amb els diners dels cooperativistes... nosaltres amb els nostres, els dels nostres fills, néts... i besnéts!!!"


Doncs sí, l'edifici del Celler Cooperatiu és magnífic, d'un estil modernista preciós, però els va costar tants diners que algunes famílies del poble varen acabar de pagar les hipoteques constituïdes 99 anys després de la seva inauguració.

Val la pena de veure-la per dins i observar bé la decoració exterior molt ben ambientada en el món de la vinya i del vi.