Tal com feien el pare i l'avi quan l'Enric i jo érem petits, ara ens toca a nosaltres dir allò de "mainada, mireu quina nevada!", pujar els nens al cotxe (ben esverats davant la idea de tocar neu) i cap a La Cantina i Coll de Canes falta gent.
A més varem estar de sort, doncs érem els primers que hi arribàvem i la trepitjàvem. I, es clar, en una situació així no pot faltar ni el tirar-nos boles de neu ni les baixades amb un plàstic per la falda de la muntanya.
