Rostres d'obra

Certament, teniu deures odiosos
i les mans avesades al desfici
d'horitzons verticals, massa visibles
per oblidar-los fàcilment, i encara
teniu els ulls i el cor de vidre fràgil.

Sou calafats, fusters o bé paletes
de noms obscurs, i teniu dones grises
i una llar de cartó i fusta vermella.

Però jo envejo el vostre noble ofici
perquè sou alts i forts i bruns de rostre,
i estimeu tendrament les vostres eines,
i provoqueu esclats al pit de dones
desconegudes que no us saben febles,
i a cada instant gasteu tota una vida
perquè no hi ha futur que no us pertanyi,
i us enfileu, segurs, per les escales,
i canteu, treballant, velles tonades.

Jo us envejo i voldria ser tan orfe
de mirallets com deveu ser vosaltres,
i reposar de nits amb un bleix rítmic,
i llevar-me de nou, i viure els dies
transcorregut completament per l'aire.

Miquel Martí i Pol

L'arrel i l'escorça

Un desert poc desert

El desert del Thar és un dels deserts més poblats del món. Aparentment semblen dues realitats impossibles al mateix lloc.


Quan un circula per les seves carreteres, constantment troba gent anant amunt i avall, cotxes, motos, bicis, cabres i camells. Arreu apareixen casetes i tancats per al bestiar.


De tant en tant, en algun punt on s'hi troba aigua, hi apareixen unes quantes cabanes envoltades d'uns pocs camps d'arròs.

Teoria d'història de l'art, Bikaner

No fan falta gaire més paraules. El pensador anònim autor d'aquesta frase ja ho ha deixat clar.

Junagarh Fort, Bikaner

Com moltes de les ciutats que havien estat capitals dels antics regnes del Rajastan, Bikaner compta amb un impressionant fort que conserva algunes de les extravagàncies dels antics majarajàs.


Per exemple, diu la llegenda que a un d'aquests reietons li agradava cantar un poemari que només es podia recitar el dies de pluja, doncs si no el cantant podia ser objecte d'alguna maledicció divina. Per aquest motiu, es va fer pintar una de les sales del palau amb núvols de tempesta, per poder cantar a plaer fin i tot en dies de sol.

Lallgarh Palace, Bikaner

El Rajastan és la terra dels majarajàs, dels palaus i de les mostres del luxe més desenfrenat que aquests personatges varen viure, sobretot durant el segle XIX i la primera meitat del segle XX.

Un d'ells, és recordat a la seva terra com un impulsor del progrés. De fet, Bikaner sóta el regnat de Ganga Singh va ser el primer territori de la Índia a tenir electricitat i un dels pocs en comptar amb canals de reg.

Malgrat tot això, al majarajà Ganga també li varen quedar rúpies i ganes per aixecar el seu palau a les afores de Bikaner, avui reconvertit en hotel.

Les dones de la Índia rural

Encara que sobre el paper el sistema de castes no sigui vigent a la Índia, la situació de la dona al Rajastan continua essent molt precària.


A les zones rurals de la Índia, les dones de classe mitjana i alta no surten de casa, com diu la dita, més que dues vegades a la vida: La primera, per casar-se; la segona una vegada mortes. Encara que actualment això no sigui exactament així, la majoria surten ben poc al carrer entre l'adolescència i la vellesa.

Per contra, les dones de classes baixes sí que surten al carrer i treballen. Treballen al camp, a la construcció, venent als mercats, recollint excrements de vaca per a usar-los com a combustible...


I és que, en boca d'un guia turístic que ens va rebre a Bikaner, els homes de Karni Mata són afortunats de poder-se reencarnar en rata... pitjor seria reencarnar-se en dona!

Karni Mata, Rajastan

Diu la llegenda que els homes -compte, el gènere és important- de Karni Mata són afortunats des que una santa els va llançar un encanteri. Aquest va trencar el cicle de reencarnacions i els afortunats es reencarnen successivament d'homes a rates i de rates a homes, amb la qual cosa desapareix la incertesa del procés de reencarnacions.

No sé si els homes de Karni Mata seran afortunats, però queda clar que les rates del poble sí ho són. En ésser reencarnacions de veïns del poble són tractades com a tal, ben alimentades, venerades i protegides al seu temple.

Un destí ben diferent a les rates que campen per casa nostra.

Cementiri de Sinera

Sinera, Arenys. Matí gris i fred d'hivern. A qui se li acudiria visitar un cementiri? Crec que a poca gent, a menys que el lloc contingui unes escultures tan interessants com les d'aquest.

Girona, Temps de flors 2005

Encara que faci un any, les fotos de les flors de Girona mai passen. A l'espera de poder arreglar les d'aquest any, aquí en tenim algunes de l'any passat.

Qui diria que això és Premià de Mar?

Sant Mateu. Desembre de 2004. Qui diria que aquest paisatge és a Premià de Mar? L'ermita de Sant Mateu, amb els colors d'hivern als arbres i a l'herba forma un lloc encantador per a passejar.

El blog dels companys de ca'n GPO-ProEixample

Demà ens casem!!! I els companys de ProEixample ens han fet un blog. Moltes gràcies pel detall, trapelles!!!

Ah, l'adreça d'aquest blog que han fet és http://landreupujolescasa.blogspot.com

Apa, divertiu-vos.

Menjar amb la vista

Colors, formes, en Jaume en moviment acabant de preparar els plats, un espectacle únic abans d'un deliciós sopar de Cap d'Any a La Codina. Gràcies, Jaume!!!

Fotos de fa dies

Fa un any de la nostra visita a Tortosa. Interessant ciutat en decadència. Bona oportunitat de fer-ne unes quantes fotografies interessants.