Los Tiles, La Palma

El bosc de Los Tiles ocupa una de les zones de laurisilva més espectaculars de la illa de La Palma.


El recorregut passa pel fons d'una vall fosca i humida fins arribar al pont de la imatge. A partir d'aquí, on nosaltres vàrem acabar el nostre recorregut, el camí s'enfila muntanya amunt cap a zones amb menys vegetació.

La Zarza, La Palma

A la costa Nord de l'illa de La Palma hi ha la zona arqueològica de La Zarza. Situada a la base d'uns penyasegats s'hi troben uns petroglifs fets fa milers d'anys pels habitants primitius de la zona.


Això no és però el més espectacular. Per arribar-hi cal atravessar un bosc de brucs retorçats, recobert de molsa i adornat amb unes quantes falgueres que sembla tret del llibre d'Alicia al País de les Meravelles.


Ombrívol, fantasmagòric i de colors fantàstics crida més l'atenció que no pas els gravats sobre la pedra. De fet, veureu que a les fotografies no en surt cap.


Nota final: Algun dia escanejaré les fotografies dels boscos d'ombús de la zona Nord de l'Uruguai. Aquests sí que són els autèntics boscos que varen inspirar als il·lustradors de Walt Disney per a dibuixar els arbres de la película de l'Alícia i no pas els brucs canaris.

La Fajana, La Palma

La Fajana, com molts altres llocs de la illa de La Palma, ofereix al visitant una vegetació verda i frondosa, tant a la costa com a l'interior.

D'entre aquesta vegetació en destaquen les falgueres amb fulles de grans dimensions, sóta de les quals qualsevol de nosaltres es pot amagar.

De tapeo, Granada

Andalusia és en general un bon lloc per a menjar. I entre les especialitats i la forma de menjar destaquen les tapes: peix fregit, embotits, truites, saltejats, montaditos...


Cada poble o ciutat té les seves especialitats i és un autèntic plaer anar picant una mica aquí, una mica allà, acompanyant-ho bé d'una copeta de vi, fino o cervesa.


En molts d'aquests llocs, sobretot els que no són de cartró pedra i destinats als turistes, es menja bé i l'ambient acostuma a ser divertit.

Carmen de la Universidad, Granada

Els cármenes són els jardins de les cases de l'Albaicín, organitzats en terrasses i orientats a l'Alhambra i Sierra Nevada.


Plens de verd i ombra són un lloc tranquil on passejar i prendre la fresca a les caluroses tardes d'estiu.


Encara que la majoria són particulars, alguns d'ells s'han reconvertit en restaurants i tablaos flamencs, per la qual cosa acostumen a estar plens de gent, decorats per a la ocasió i perden una mica el seu encant original.


Tot passejant una tarda per l'Albaicín vàrem descobrir el Carmen de la Universidad, jardí de la residència universitària. Verd, ombrívol, tranquil i amb un punt de tronat que li donava una gràcia especial, ens permeté de veure un d'aquests jardins en el seu estat original i lluny del bullici dels turistes que omplen cada tarda la plaça de San Nicolás per a veure la posta de sol sobre l'Alhambra.

Albaicín, Granada

El barri de l'Albaicín, a Granada es troba situat en un turó al davant de l'Alhambra. De carrers estrets i cases blanques, des del seu punt més alt, a la plaça de San Nicolás es tenen unes vistes magnífiques del conjunt monumental de l'Alhambra i Sierra Nevada.


Perdre's pels seus carrers ofereix la possibilitat de descobrir racons de carrers estrets i cases blanques amb portes que s'obres als jardins (Cármenes) en terrasses de les cases del barri.

Cooperativa Agrícola, Gandesa

Construïda en estil modernista a finals del segle XIX i a principis del segle XX, la Cooperativa Agrícola de Gandesa és un dels dos projectes executats a la zona de la Terra Alta per Cèsar Martinell.


Encara que l'estat de conservació no sigui l'òptim, val la pena de fer-hi un vol per admirar la construcció de vostes i arcades amb maó.


Diuen que ara han habilitat un presupost per rehabilitar-la, veurem si la crisi el respecta.

El Horcajo, Ronda

El Horcajo és un cortijo prop de Ronda on hi vàrem passar un parell de nits per a recórrer la zona de la Serranía de Ronda.


A l'octubre encara hi abunden les flors de colors vius que contrasten amb el blanc dels murs del cortijo.

Cumbre Vieja, La Palma

L'illa de La Palma està recorreguda de nord a sud per una línia de muntanyes que arriba fins als 2.500 m d'alçada. La vessant de llevant de l'illa està sempre coberta pel que ells en diuen el "mar de nubes", qu li dóna un aspecte entre màgic i fantasmagòric, humit i amb colors vius.

Tota aquesta carena és d'origen volcànic i la part més antiga es va formar en erupcions de fa uns cinc-cents anys, és la Cumbre Vieja. Una carretera creua la serralada, oferint unes vistes precioses dels boscos de pins canaris entre la boira.

El Cubo de La Galga (II), La Palma

Tres vistes més dels boscos del Cubo de La Galga.


Molta humitat, poca llum i boira que li donen un aire molt especial.

El Cubo de La Galga (I), La Palma

D'espais oberts i lluminosos a espais foscos, humits i tancats. El Cubo de La Galga és un bosc de laurisilva esplèndid, cobert permanentment pel "mar de nubes" que el manté amb humitats altíssimes.



Les falgueres hi creixen frondoses i és un espectacle preciós de recórrer els corriols que baixen pel fons de la vall.

Paisatges, Arcos de la Frontera

Aquesta tardor hem estat de vacances a Andalusia. Ens han agradat molt els paisatges oberts de la zona de la Frontera.

Dragos, Barlovento (La Palma)

L'illa de la Palma, ja en sortiran altres fotos més endavant, té una gran varietat de paisatges i de vegetació. En algunes parts del nord de l'illa, en zones on no s'hi cultiva el plàtan creixen alguns dragos realment espectaculars.



Són arbres curiosos, que viuen molts anys, alguns dieun que més de mil, i que només floreixen i fan fruits cada molts anys. Per exemple, es diu que la primera floració no la fan fins als quinze anys.

Alcornocales, Andalusia

La carretera que porta des d'Ubrique fins als pobles de Jimena i Castellar de la Frontera, a Cadis, travessa tot el parc dels Alcornocales.


Són més de cinquanta quilòmetres de carretera estreta i de revolts que travessen les muntanyes de la zona entre boscos d'alzines sureres.



Ve de gust de tant en tant de parar-se a badar per veure les formes i colors d'aquests arbres.

Orquídea

Aquest Nadal, els Reis ens han portat una càmera nova. També ens han regalat, perquè ens portem molt bé, un joc de lents macro.

L'orquídea que hi ha al menjador ha servit de model per a l'estrena del macro.

Salduero, Sòria

Ja fa molt, molt temps, la Setmana Santa del 2005, que vàrem anar a Sòria. D'aquest viatge ja hi ha diverses fotografies penjades en aquest blog.

Avui n'he rescatat dues més fetes al poble de Salduero.