Castell de Requesens (II)

Seguint amb el què dèiem ahir, la decadència de Requesens mereix una passejada i unes quantes fotografies.

Castell de Requesens (I)

Emplaçat prop del poble de Cantallops, a la falda de les Alberes el castell de Requesens es troba enmig d'uns boscos que a finals de la tardor i a principis d'hivern tenen uns colors preciosos.


Reformat per una família adinerada a principis del segle XX i abandonat uns anys més tard, les seves estances buides i mig ruinoses tenen el seu encant.


Una passejada permet de descobrir els deliris de grandesa dels que en un moment determinat varen voler reviure l'esplendor dels senyors feudals d'èpoques passades.


La passejada és curiosa i el paisatge que es divisa des del castell val la pena.

Cooperativa, El Pinell de Brai (II)

La setmana passada la miràvem de fora, aquesta ho podem fer de dins.

Playa Nogales, La Palma

Situada a l'extem nord-est de la illa de La Palma, Playa Nogales és una de les platges més espectacular que hi hem vist.


De sorra negra, llarga i plana, es troba situada sóta un imponent penya-segat que cal baixar seguint un camí llarg i sinuós que voreja la costa escarpada.


A l'hivern, totalment deserta, la remor de les onades de l'Oceà Atlàntic l'omple totalment i ens hi vàrem quedar una bona estona, embadalits, veient arribar les onades a la platja.


L'illa de La Palma té poques platges, però val la pena de baixar a les de la zona Nord-Est, com Playa Nogales, per l'espectacularitat del paisatge.

Cooperativa, El Pinell de Brai (I)

"Si a Gandesa tenen celler cooperatiu, nosaltres també. Si a ells els l'ha projectat en Cèsar Martinell, a nosaltres també. I més gran i més monumental. I si els de Gandesa ho han fet amb els diners dels cooperativistes... nosaltres amb els nostres, els dels nostres fills, néts... i besnéts!!!"


Doncs sí, l'edifici del Celler Cooperatiu és magnífic, d'un estil modernista preciós, però els va costar tants diners que algunes famílies del poble varen acabar de pagar les hipoteques constituïdes 99 anys després de la seva inauguració.

Val la pena de veure-la per dins i observar bé la decoració exterior molt ben ambientada en el món de la vinya i del vi.

Torrons, Nadal 2008

Avui no veureu paisatges, no fotografies de natura. Res com uns bons torrons artesans de Mataró.


De xocolata amb festuc i fruits vermells, superen de llarg als torrons tradicionals i milloren el color de la taula.

Los Tiles, La Palma

El bosc de Los Tiles ocupa una de les zones de laurisilva més espectaculars de la illa de La Palma.


El recorregut passa pel fons d'una vall fosca i humida fins arribar al pont de la imatge. A partir d'aquí, on nosaltres vàrem acabar el nostre recorregut, el camí s'enfila muntanya amunt cap a zones amb menys vegetació.

La Zarza, La Palma

A la costa Nord de l'illa de La Palma hi ha la zona arqueològica de La Zarza. Situada a la base d'uns penyasegats s'hi troben uns petroglifs fets fa milers d'anys pels habitants primitius de la zona.


Això no és però el més espectacular. Per arribar-hi cal atravessar un bosc de brucs retorçats, recobert de molsa i adornat amb unes quantes falgueres que sembla tret del llibre d'Alicia al País de les Meravelles.


Ombrívol, fantasmagòric i de colors fantàstics crida més l'atenció que no pas els gravats sobre la pedra. De fet, veureu que a les fotografies no en surt cap.


Nota final: Algun dia escanejaré les fotografies dels boscos d'ombús de la zona Nord de l'Uruguai. Aquests sí que són els autèntics boscos que varen inspirar als il·lustradors de Walt Disney per a dibuixar els arbres de la película de l'Alícia i no pas els brucs canaris.

La Fajana, La Palma

La Fajana, com molts altres llocs de la illa de La Palma, ofereix al visitant una vegetació verda i frondosa, tant a la costa com a l'interior.

D'entre aquesta vegetació en destaquen les falgueres amb fulles de grans dimensions, sóta de les quals qualsevol de nosaltres es pot amagar.

De tapeo, Granada

Andalusia és en general un bon lloc per a menjar. I entre les especialitats i la forma de menjar destaquen les tapes: peix fregit, embotits, truites, saltejats, montaditos...


Cada poble o ciutat té les seves especialitats i és un autèntic plaer anar picant una mica aquí, una mica allà, acompanyant-ho bé d'una copeta de vi, fino o cervesa.


En molts d'aquests llocs, sobretot els que no són de cartró pedra i destinats als turistes, es menja bé i l'ambient acostuma a ser divertit.

Carmen de la Universidad, Granada

Els cármenes són els jardins de les cases de l'Albaicín, organitzats en terrasses i orientats a l'Alhambra i Sierra Nevada.


Plens de verd i ombra són un lloc tranquil on passejar i prendre la fresca a les caluroses tardes d'estiu.


Encara que la majoria són particulars, alguns d'ells s'han reconvertit en restaurants i tablaos flamencs, per la qual cosa acostumen a estar plens de gent, decorats per a la ocasió i perden una mica el seu encant original.


Tot passejant una tarda per l'Albaicín vàrem descobrir el Carmen de la Universidad, jardí de la residència universitària. Verd, ombrívol, tranquil i amb un punt de tronat que li donava una gràcia especial, ens permeté de veure un d'aquests jardins en el seu estat original i lluny del bullici dels turistes que omplen cada tarda la plaça de San Nicolás per a veure la posta de sol sobre l'Alhambra.

Albaicín, Granada

El barri de l'Albaicín, a Granada es troba situat en un turó al davant de l'Alhambra. De carrers estrets i cases blanques, des del seu punt més alt, a la plaça de San Nicolás es tenen unes vistes magnífiques del conjunt monumental de l'Alhambra i Sierra Nevada.


Perdre's pels seus carrers ofereix la possibilitat de descobrir racons de carrers estrets i cases blanques amb portes que s'obres als jardins (Cármenes) en terrasses de les cases del barri.