Cada any el pati de la casa de Lleó Avinay ofereix alguna sorpresa als qui el visten. I si no, mireu com lluia aquest any.
dimecres, 12 de juliol del 2006
Girona Temps de Flors 2006 (III)
Cada any el pati de la casa de Lleó Avinay ofereix alguna sorpresa als qui el visten. I si no, mireu com lluia aquest any.
dimarts, 11 de juliol del 2006
Fort de Jodhpur, Rajastan
Situada al bell mig del Rajastan, Jodhpur és coneguda com la ciutat blava, doncs els seus habitamts tenien, i tenen, el privilegi de pintar les seves cases de color blau, color normalment reservat a la casta dels brahmans (sacerdots).
Enfilat dalt d'un escarpat turó, el fort de la ciutat de Jodhpur ha estat testimoni de mil i una batalles després de les quals la ciutat ha passat d'un regne a un altre, ha esdevingut capital d'un estat rajput o sotmesa pels veïns.
Les estances dels palaus del fort estan decorades amb tapissos, alfombres i mobles sutuosos que recorden l'esplendor del passat.
Com en molts d'altres llocs del Rajastan, l'il·luminació de les seves estances es feia a base de llànties i espelmes, i s'empraven boles de vidre de Bèlgica per reflectir la seva llum.
Enfilat dalt d'un escarpat turó, el fort de la ciutat de Jodhpur ha estat testimoni de mil i una batalles després de les quals la ciutat ha passat d'un regne a un altre, ha esdevingut capital d'un estat rajput o sotmesa pels veïns.
Les estances dels palaus del fort estan decorades amb tapissos, alfombres i mobles sutuosos que recorden l'esplendor del passat.
Com en molts d'altres llocs del Rajastan, l'il·luminació de les seves estances es feia a base de llànties i espelmes, i s'empraven boles de vidre de Bèlgica per reflectir la seva llum.
Girona Temps de Flors 2006 (I)
Girona, com cada any ben engalanada, plena de colors, formes i propostes ben originals en molts punts del barri antic.
divendres, 30 de juny del 2006
Criatura curiosa...
Com qui no vol la cosa, s'acosta a la càmera, se la mira, espera que l'enfoquis...
Fa veure que no vol que el fotografiin, però espera sentir el clic de la màquina confirmant-li que ha quedat immortalitzat de nou...
Apa, Oriol, que t'hem ben retratat!!!
Un món de mones!!!
A la Índia molts animals són sagrats: vaques, paons, micos, rates en alguns pobles... i tots cada dia reben la seva ració de menjar.
A cada lloc que anàvem passant, la gent ens afegia un animal sagrat a la llista. Els únics que segur que no hi tenim apuntats són els homes i els porcs.
Pushkar, el poble dels il·luminats
Pushkar, perdut entre muntanyes i a la vora d'un llac, és un lloc sagrat per als hinduistes. Dedicada al culte de Brahma, la vila és com una espècie de Lourdes a la índia.
Temples pertot arreu, santons que cobren per deixar-se fer fotografies, sacerdots que fan ofrenes als déus a preus astronòmics, escoles de ioga de passa com puguis...
Tot plegat, una mica caòtic, brut com la resta del país, però una mica decebedor des del nostre punt de vista tenint en compte la "santedat" del lloc.
Carretera i Manta, Rajastan
A la Índia, bona part del transport de mercaderies i de persones es fa per carretera. Carreteres caòtiques on es circula, teòricament, per l'esquerra encara que tothom acaba circulant per on pot esquivant animals, carros, ciclistes, vianants...
Sens dubte però, les estrelles de la carretera són els camions. De fabricació local i pintats com mones, és tot un espectacle de veure'ls aparcats vora la carretera i observar amb detall les pintures que porten.
Aixó sí, que no falti mai la pintura que ens recorda que abans d'avançar-los cal fer sonar el clàxon, doncs el retrovisor no passa de ser un pur element decoratiu.
De compres, Jodhpur
Comences només mirant. Després t'asseus. Comencen les preguntes de cortesia i tot seguit una pluja d'articles, en aquest cas mocadors de seda i de llana, alfombres, mantes, cobrellits i tot allò que us pugueu imaginar comença a aparèixer davant vostre.
Sens dubte, el venedor que us atén és el més honest del mercat, té els millors preus i és l'únic que ven mercaderies autèntiques. La resta... només ven falsificacions i molt més cares!!!
Poc a poc, la Betlem va triant i ara comença el regateig. De vegades restant diners, de vegades afegint producte. Les negociacions es trenquen contínuament, però aviat es reprenen. El venedor es lamenta que amb aquesta venda hi perd diners. Nosaltres, que no en tenim.
Finalment, arribem a un acord i sortim de la botiga carregats de regals, mentre dubtem sobre si hem pagat massa cara la compra.
Sens dubte, el venedor que us atén és el més honest del mercat, té els millors preus i és l'únic que ven mercaderies autèntiques. La resta... només ven falsificacions i molt més cares!!!
Poc a poc, la Betlem va triant i ara comença el regateig. De vegades restant diners, de vegades afegint producte. Les negociacions es trenquen contínuament, però aviat es reprenen. El venedor es lamenta que amb aquesta venda hi perd diners. Nosaltres, que no en tenim.
Finalment, arribem a un acord i sortim de la botiga carregats de regals, mentre dubtem sobre si hem pagat massa cara la compra.
Mercat de Jodhpur
Sempre plens i oferint tot allò que es pugui necessitar, els mercats indis són tot un espectacle, encara que brut i sorollós. Els venedors t'empaiten pertot arreu, t'ofereixen de tot i intenten començar el regateig per vendre qualsevol cosa.
Nosaltres vàrem tenir la sort de poder-nos perdre per diversos mercats a Jodhpur, Jaipur, Jaisalmer, Orcha...
A jodhpur vàrem coincidir amb la vigília del Holi, la festa de la primavera, i a més de les parades habituals els quioscs venien la pols de guixos de colors que tothom es tira per sobre el dia del Holi.
dimecres, 21 de juny del 2006
Ca l'Aranyó, Barcelona
Antiga fàbrica textil, Ca l'Aranyó havia servit fins no fa massa de refugi a okupes i vagabunds.
Rehabilitada estructuralment i a l'espera de les obres que l'han de convertir en Campus Universitari, el mes de març de 2005 ens oferia unes vistes fantàstiques de l'interior de les naus.
Habitants del desert, dunes de Sam
Curioses bèsties les que habiten aquest desert... (imatges a petició de la Betlem)
Dunes de Sam, Desert del Tar
Les dunes de Sam, a una hora de viatge des de Jaisalmer, són conegudes per les postes de sol que s'hi poden contemplar.
Dalt d'un camell, ben guiat per camellers que no fan res més que passejar una munió de turistes amunt i avall cada dia per unes quantes rúpies, ens acostem a les dunes.
Alguns dels camellers, com el que acompanya a la Betlem, són tan joves, nens, que també es desplacen amb el mateix camell, doncs després d'uns quants viatges cada dia, quan arriba la posta de sol, ja fan figa.
Temple de Chandraprabhu, Jaisalmer
Dedicat al vuitè mestre dels jainistes, el temple de Chandraprabhu ofereix un petit reducte de calma al bell mig del bullici del fort de la ciutat de Jaisalmer.
La totalitat del temple, edificat en pedra, es bastí l'any 1509 sense l'ajuda de morter i els blocs de pedra estan units només amb grapes metàl·liques.
A diferència de la majoria de temples, aquest té dos nivells, coberts per una falsa cúpula plena de les típiques escultures que trobem en aquests recintes.
A diferència dels temples hinduistes, on les estàtues de les deïtats es representen ricament vestides, als temples jainistes aquestes van despullades. Per a ells, especialment per als més puristes, la nuesa és una virtut i els monjos d'una de les branques del jainisme van completament despullats i a més, tenen prohibit de residir més de cinc dies seguits en un mateix poble. De tant en tant, si us trobeu amb algun grup d'homes despullats caminant per la carretera, us haureu trobat amb un grup d'aquests curiosos monjos.
Moltes de les escultures que hi podem trobar, representen dones de formes voluptuoses. Per als jainites és una forma de rendir tribut a la bellesa femenina i de destacar la importància del desig carnal en l'existència humana.
La totalitat del temple, edificat en pedra, es bastí l'any 1509 sense l'ajuda de morter i els blocs de pedra estan units només amb grapes metàl·liques.
A diferència de la majoria de temples, aquest té dos nivells, coberts per una falsa cúpula plena de les típiques escultures que trobem en aquests recintes.
A diferència dels temples hinduistes, on les estàtues de les deïtats es representen ricament vestides, als temples jainistes aquestes van despullades. Per a ells, especialment per als més puristes, la nuesa és una virtut i els monjos d'una de les branques del jainisme van completament despullats i a més, tenen prohibit de residir més de cinc dies seguits en un mateix poble. De tant en tant, si us trobeu amb algun grup d'homes despullats caminant per la carretera, us haureu trobat amb un grup d'aquests curiosos monjos.
Moltes de les escultures que hi podem trobar, representen dones de formes voluptuoses. Per als jainites és una forma de rendir tribut a la bellesa femenina i de destacar la importància del desig carnal en l'existència humana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)