Pasturant a Cal Serrats

Fa uns dies vàrem anar a pasturar ovelles a Cal Serrats (Argençola) amb els nens de la classe de la Sònia. Maco de veure i de participar-hi.

Després d'explicar-nos con viuen, com crien i què mengen, vàrem sortir a pasturar el ramat amb la Gemma.

Neu a Coll de Canes, 2015

Un dissabte del mes de març d'aquest any. A Olot plou i quan s'aixeca la boira a mitja tarda, les muntanyes apareixen totes enfarinades. Des del Morrot la vista de les muntanyes nevades des de Santa Magdalena fins al Puig Estela és preciosa.

Tal com feien el pare i l'avi quan l'Enric i jo érem petits, ara ens toca a nosaltres dir allò de "mainada, mireu quina nevada!", pujar els nens al cotxe (ben esverats davant la idea de tocar neu) i cap a La Cantina i Coll de Canes falta gent.

A més varem estar de sort, doncs érem els primers que hi arribàvem i la trepitjàvem. I, es clar, en una situació així no pot faltar ni el tirar-nos boles de neu ni les baixades amb un plàstic per la falda de la muntanya.

Girona Temps de Flors 2014

Es torna a acostar el Girona Temps de Flors. L'any passat hi vàrem tornar després d'uns quants anys de faltar a la cita. Ja ho sabeu, per a veure'n més, cap a Girona entre el 9 i el 17 de maig.

El Rocío, Huelva

Ja fa uns quants anys que vàrem anar al Rocío, concretament el 2008. És un lloc curiós que fora dels dies de festa i dels dies de la seva Romería té un aspecte de lloc buit i abandonat.

Allà tot gira a l'entor de la Verge i del món del cavall. És tot un espectacle veure els cavalls pasturant lliures pels aiguamolls i també és tot un espectacle entrar a les botigues dedicades a la venda de tota mena d'articles lligats al món del cavall.

L'estació desapareguda de Tirana, Albània

Ara fa uns quants mesos que no hi vaig, però aquests darrers anys he viatjat bastant a Tirana. És una ciutat amb un centre relativament petit i on es pot anar caminant a tot arreu. A diferència del que molta gent pot pensar, és una ciutat on els visitants es poden moure tranquil·lament i explorar-ne els racons que a un li vinguin de gust. A banda d'alguns mercats, un dels llocs més curiosos de la ciutat era, i dic era perquè ja no existeix, l'antiga terminal ferroviària de la ciutat.

D'aspecte fantasmagòric, sobretot al capvespre i en dies de pluja, amb alguns cotxes i vagons abandonats a les vies, poques circulacions i menys trànsit de viatgers, l'estació oferia un viatge a temps passats.

Avui l'estació ja no existeix, en faran una de nova diuen, més a les afores de la ciutat per deixar lloc al creixement de la capital. Espero tornar-hi per poder-ho veure...

Nit d'estiu a Lies, Bigorre

Ja fa quatre anys del primer viatge amb la Sònia. L'estiu del 2010 vàrem passar una setmana a Lies, prop de Bagneres de Bigorre. I en una d'aquelles nits d'estiu, mentre ella ja dormia, vaig fer aquesta foto. Una exposició de més d'una hora ens permet veure aquelles valls a la llum de la lluna.

Girasol, Champagnac le Vieux

Ara que diuen que aquest any potser ens quedem sense estiu (o que serà una mica més fresquet) ve de gust recordar la calor i el bon temps amb aquest gira-sol. Champagnac le Vieux, Auvèrnia, estiu de 2011.

Pluja a Besalú

Avui plou. Com ahir. Com en aquesta foto feta a Besalú la primavera de 2009.

L'àngel exterminador, Santillana del Mar

De Santillana del Mar la majoria de la gent en coneix l'encant del poble i el palau del Marquès de Comillas, on Gaudí deixà una bona mostra del seu talent. Una altra de les coses que val la pena veure és el cementiri, igual com passa a Arenys de Mar. I tal com passa a Sinera, l'escultura modernista hi té un paper important.

Una de les escultures que destaca al recinte projectat per Domènech i Muntaner és l'Àngel Exterminador, obra de Josep Llimona i que situada en una de les cantonades del mur de tancament esguarda tot el que passa al cementiri.

La Bureba

La Bureba és una comarca de Burgos a l'entorn de Briviesca. Briviesca, poble de l'oncle Esteve. Oncle famós a la família pels seus excessos amb el menjar i el seu consegüent sobrepès; per les seves trifulques amb lladres que volien entrar a la seva casa de la Sagrera i que acabaven reduïts per l'oncle amb el seu sabre de l'època en què havia estat suboficial a la Guerra Civil; que llançava la sabata amb encert als àrbitres de boxa a la Barcelona dels anys cinquanta; que apareixia a casa amb mig xai a l'esquena per fer-lo a la brasa. L'oncle que ens regalava fuets i ens feia riure amb les anècdotes de la seva vida quan érem petits i que en deixar-nos quan érem uns nens es va convertir en un dels personatges més entranyables del nostre imaginari infantil.

L'Esteban, que venia d'aquesta terra de camps extensos vorejant les muntanyes que separen Castella del País Basc, freds a l'hivern i tòrrids a l'estiu i que a causa de la guerra va acabar a Olot, casant-se amb la tia Rossita de ca'n Tosques.

Anys després hem travessat La Bureba i hem parat a Briviesca tot recordant aquell nen que tocava el bombo a l'estació del tren. I que quan un passatger li va demanar des de dalt d'un tren que parés de tocar i donar la tabarra va acabar llançant la baqueta, amb encert, a la cara del sofert passatger... Ai, l'Esteban!

A la terrassa de casa

La Sònia, aquest estiu passat a la terrassa de casa. Tot i ser un belluguet alegre i rialler que té més curiositat per veure què fa la càmera que no pas paciència per estar quieta quan li faig fotos, aquí, i no sé per què, es va deixar fotografiar prou bé.

Bon 2013 i... bons pans!

Aquí seguim amb les nostres dèries. Fotos a banda, seguim fent pans. Per acabar l'any, res millor que un bon pa amb farina de blat, poma ratllada i flocs d'avena.

I per començar el nou any, un altre bon pa.  Aquest de farina de blat manitoba, patata ratllada i mel.

Tots dos de fermentació lenta, fent servir massa mare feta a casa per llevar-los. Massa mare que ja fa dos anys justos que ens fa gaudir cada dia de bon pa a casa.

Barreges d'ingredients i amassada feta amb l'ajuda de la Sònia, que quan pot posa els dits al pot de massa mare i la tasta. Llevats durant vuit hores cadascun i cuits al forn amb vapor d'aigua, poc a poc, més d'una hora cadascun.

Bon any, i bon profit!!!

Valle del Pas (Cantàbria)

Muntanyes, verdor, vaques, frescor... Paisatge prop de Vega de Pas. Estiu de 2009.

Roque de los Muchachos (La Palma)

Ves per on, resulta que tenia fotos a punt de publicar des de feia temps. Aquí en van les primeres.  Les vàrem fer fa quasi cinc anys a la carretera que voreja la Caldera de Taburiente, a la illa de La Palma.  A gran altitud, més de 2.000 m, entre penya-segats de pedra volcànica discorre aquesta petita carretera fins a l'observatori astronòmic del Roque de los Muchachos.

Després de dos anys...

... torno a publicar alguna cosa.

Dos anys sense dir res és una mica massa. I qui n'és responsable? Doncs la fantàstica criatureta que ens acompanya des del mes de març de 2010.

Casa de Pilatos, Sevilla (II)

Gossets de marbre i jardins romàntics a banda, la casa compta amb uns patis preciosos, decorats amb rajoles de motius geomètrics.

Casa de Pilatos, Sevilla (I)

Tot i que pel nom sembli que ha de ser del temps dels romans, per allò d'aquell Pilat maníac de la higiene manual, aquesta casa de Sevilla data de fa menys de 300 anys.


Com en moltes cases senyorials sevillanes en destaquen els jardins, aquest amb un racó encantador amb una font molt acollidora i unes estàtues precioses.

Pans, Formigueres

Res, uns simples pans molt ben posats al mercat de Formigueres, a la Cerdanya.
I si és el que algú portarà sóta el braç? Qui sap...

De tapes per Sevilla

Anar de tapes per Andalusia no és només menjar i beure. És gaudir de l'ambient dels locals, de les gràcies i acudits dels cambrers...


Cada ciutat té les seves especialitats i entre les de Sevilla destaquen les fritures de peix. Que aprofiti!!!

Vall del Guadalteba

La vall del Guadalteba, com molts altres llocs d'Andalusia ofereix unes perspectives precioses de les muntanyes de la Serranía de Ronda