dimarts, 28 de maig del 2013
Girasol, Champagnac le Vieux
Ara que diuen que aquest any potser ens quedem sense estiu (o que serà una mica més fresquet) ve de gust recordar la calor i el bon temps amb aquest gira-sol. Champagnac le Vieux, Auvèrnia, estiu de 2011.
dimecres, 6 de març del 2013
dilluns, 4 de març del 2013
L'àngel exterminador, Santillana del Mar
De Santillana del Mar la majoria de la gent en coneix l'encant del poble i el palau del Marquès de Comillas, on Gaudí deixà una bona mostra del seu talent. Una altra de les coses que val la pena veure és el cementiri, igual com passa a Arenys de Mar. I tal com passa a Sinera, l'escultura modernista hi té un paper important.
Una de les escultures que destaca al recinte projectat per Domènech i Muntaner és l'Àngel Exterminador, obra de Josep Llimona i que situada en una de les cantonades del mur de tancament esguarda tot el que passa al cementiri.
Una de les escultures que destaca al recinte projectat per Domènech i Muntaner és l'Àngel Exterminador, obra de Josep Llimona i que situada en una de les cantonades del mur de tancament esguarda tot el que passa al cementiri.
dijous, 7 de febrer del 2013
La Bureba
La Bureba és una comarca de Burgos a l'entorn de Briviesca. Briviesca, poble de l'oncle Esteve. Oncle famós a la família pels seus excessos amb el menjar i el seu consegüent sobrepès; per les seves trifulques amb lladres que volien entrar a la seva casa de la Sagrera i que acabaven reduïts per l'oncle amb el seu sabre de l'època en què havia estat suboficial a la Guerra Civil; que llançava la sabata amb encert als àrbitres de boxa a la Barcelona dels anys cinquanta; que apareixia a casa amb mig xai a l'esquena per fer-lo a la brasa. L'oncle que ens regalava fuets i ens feia riure amb les anècdotes de la seva vida quan érem petits i que en deixar-nos quan érem uns nens es va convertir en un dels personatges més entranyables del nostre imaginari infantil.
L'Esteban, que venia d'aquesta terra de camps extensos vorejant les muntanyes que separen Castella del País Basc, freds a l'hivern i tòrrids a l'estiu i que a causa de la guerra va acabar a Olot, casant-se amb la tia Rossita de ca'n Tosques.
Anys després hem travessat La Bureba i hem parat a Briviesca tot recordant aquell nen que tocava el bombo a l'estació del tren. I que quan un passatger li va demanar des de dalt d'un tren que parés de tocar i donar la tabarra va acabar llançant la baqueta, amb encert, a la cara del sofert passatger... Ai, l'Esteban!
L'Esteban, que venia d'aquesta terra de camps extensos vorejant les muntanyes que separen Castella del País Basc, freds a l'hivern i tòrrids a l'estiu i que a causa de la guerra va acabar a Olot, casant-se amb la tia Rossita de ca'n Tosques.
Anys després hem travessat La Bureba i hem parat a Briviesca tot recordant aquell nen que tocava el bombo a l'estació del tren. I que quan un passatger li va demanar des de dalt d'un tren que parés de tocar i donar la tabarra va acabar llançant la baqueta, amb encert, a la cara del sofert passatger... Ai, l'Esteban!
diumenge, 20 de gener del 2013
A la terrassa de casa
La Sònia, aquest estiu passat a la terrassa de casa. Tot i ser un belluguet alegre i rialler que té més curiositat per veure què fa la càmera que no pas paciència per estar quieta quan li faig fotos, aquí, i no sé per què, es va deixar fotografiar prou bé.
dimarts, 1 de gener del 2013
Bon 2013 i... bons pans!
Aquí seguim amb les nostres dèries. Fotos a banda, seguim fent pans. Per acabar l'any, res millor que un bon pa amb farina de blat, poma ratllada i flocs d'avena.
I per començar el nou any, un altre bon pa. Aquest de farina de blat manitoba, patata ratllada i mel.
Barreges d'ingredients i amassada feta amb l'ajuda de la Sònia, que quan pot posa els dits al pot de massa mare i la tasta. Llevats durant vuit hores cadascun i cuits al forn amb vapor d'aigua, poc a poc, més d'una hora cadascun.
Bon any, i bon profit!!!
I per començar el nou any, un altre bon pa. Aquest de farina de blat manitoba, patata ratllada i mel.
Tots dos de fermentació lenta, fent servir massa mare feta a casa per llevar-los. Massa mare que ja fa dos anys justos que ens fa gaudir cada dia de bon pa a casa.
Barreges d'ingredients i amassada feta amb l'ajuda de la Sònia, que quan pot posa els dits al pot de massa mare i la tasta. Llevats durant vuit hores cadascun i cuits al forn amb vapor d'aigua, poc a poc, més d'una hora cadascun.
Bon any, i bon profit!!!
divendres, 21 de desembre del 2012
divendres, 11 de maig del 2012
Roque de los Muchachos (La Palma)
Ves per on, resulta que tenia fotos a punt de publicar des de feia temps. Aquí en van les primeres. Les vàrem fer fa quasi cinc anys a la carretera que voreja la Caldera de Taburiente, a la illa de La Palma. A gran altitud, més de 2.000 m, entre penya-segats de pedra volcànica discorre aquesta petita carretera fins a l'observatori astronòmic del Roque de los Muchachos.
dijous, 17 de novembre del 2011
Després de dos anys...
dilluns, 30 de novembre del 2009
Casa de Pilatos, Sevilla (II)
dilluns, 12 d’octubre del 2009
Casa de Pilatos, Sevilla (I)
Tot i que pel nom sembli que ha de ser del temps dels romans, per allò d'aquell Pilat maníac de la higiene manual, aquesta casa de Sevilla data de fa menys de 300 anys.
Com en moltes cases senyorials sevillanes en destaquen els jardins, aquest amb un racó encantador amb una font molt acollidora i unes estàtues precioses.
dissabte, 10 d’octubre del 2009
Pans, Formigueres
dijous, 24 de setembre del 2009
De tapes per Sevilla
dimecres, 29 de juliol del 2009
Vall del Guadalteba
dimecres, 22 de juliol del 2009
Alcázar de Sevilla (III)
Jardins, i més jardins refrescants enmig de la calor de Sevilla. Geometries perfectes, idònies per a passejar i sentir la frescor d'uns espais concebuts fa segles per al gaudi dels senyors de la ciutat.
Cadascun d'ells és diferent de l'anterior, amb lleugeres variacions de proporcions, de vegetació...
En tots ells és comú la font central, amb un rajolinet d'aigua caient que captiva als passejants amb el seu murmuri captivador i convida a seure en un dels bancs emplaçats al seu voltant.
Els recursos arquitectònics sempre són els mateixos, basats en idèntics jocs de perspectives i geometies, amb lleugeres variacions de dimesions i plantacions. No obstant, acullen i captiven molt més que molts discursos i teories paisatgístiques grandiloqüents i pretensioses que ens trobem avui en dia en ciutats com Barcelona (no trobes, Jean Nouvel?)
dimarts, 14 de juliol del 2009
Alcázar de Sevilla (II)
A banda del que dèiem en el post anterior, l'Alcázar té uns jardins preciosos que sense ser monumentals creen un ambient molt acollidor.
Tots ells tenen dissenys semblants, amb una petita font central i camins rectilinis que reforcen les perspectives.
Únicament es diferencien per alguns petits canvis de geometria, algunes plantes diferents en la ornamentació...
Les fonts centrals amb el filet d'aigua que va caient crea uns ambients de frescor molt agradables, sobretot tenint en compte la calor de Sevilla.
diumenge, 12 de juliol del 2009
Alcázar de Sevilla (I)
No, no tot el que fotografia són edificis ruïnosos, abandonats i decadents. De tant en tant també em fixo en llocs més arreglats que el Castell de Requesens. La tardor passada vàrem estar a l'Alcázar de Sevilla, lloc que impressiona per la seva bellesa i el bon aprofitament dels recursos geomètrics tant de l'arquitectura com de la jardineria.
L'Alcázar combina multitud d'estils, doncs s'ha anat construïnt i reconstruïnt al llarg de la història i cada època hi ha hagut de deixar la seva petjada.
Sostres de fusta i parets enrajolades juguen continuament amb motius geomètrics preciosos.
Potser el més impresionant és aquesta cúpula daurada que cobreix una de les estances de les zones més antigues del recinte.
divendres, 19 de juny del 2009
Castell de Requesens (II)
dijous, 18 de juny del 2009
Castell de Requesens (I)
Emplaçat prop del poble de Cantallops, a la falda de les Alberes el castell de Requesens es troba enmig d'uns boscos que a finals de la tardor i a principis d'hivern tenen uns colors preciosos.
Reformat per una família adinerada a principis del segle XX i abandonat uns anys més tard, les seves estances buides i mig ruinoses tenen el seu encant.
Una passejada permet de descobrir els deliris de grandesa dels que en un moment determinat varen voler reviure l'esplendor dels senyors feudals d'èpoques passades.
La passejada és curiosa i el paisatge que es divisa des del castell val la pena.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)